S’aixeca un diumenge boirós que surt d’una nit freda. Els despertadors d’un grup de persones sonen ben d’hora. Moguts per la il·lusió, fan un salt del llit que els treu la son de les orelles, i pocs minuts després es troben al trial-parc de Sant Martí de Tous.
Comencen els preparatius del que serà una matinal ben divertida: unes banderoles a l’entrada, unes pancartes als talussos adjunts, bosses amb estaques i cintes per poder configurar un circuit de diferents dificultats, taules i cadires que seran de gran utilitat, etc.
Ens dividim en grups i comencem a dissenyar les quatre zones que formaran el Trial de Nadal. Els que tenen més experiència pensen en quins seran els obstacles més adequats per la quitxalla i, en canvi, els altres claven les estaques donant forts cops de maceta contra el terra i posen les cintes que delimiten l’espai.
Al cap de poc més d’una hora, arriben alguns dels elements més esperats de la jornada: la gran olla de xocolata desfeta, elaborada pel Joan Carles París, i la coca que dur el Roger Marsal. Ah! I no ens oblidem dels dibuixos que molts han portat per participar al concurs de dibuix.
Sense adonar-nos-en, els rellotges ja marquen les onze del matí i arrenca, per fi, la 3era edició del Trial de Nadal, amb un sol espatarrant que augura una matinal rodona. Tothom es troba agrupat en un punt del parc, escoltant les instruccions del funcionament del trial. Mentre obrim bé les orelles, la vista se’ns en va a la taula, on trobem els dibuixos reposant al damunt per ésser votats a un costat, i la xocolata i la coca a l’altra. El discurs acaba i el Trial de Nadal comença.
Durant el trial, els monitors ajuden i ensenyen als alumnes a com passar pels obstacles de les quatre zones compostes de pedres, troncs, palets i travesses de fusta. Alguns d’ells han començat a l’escola aquest curs i els costa escollir el nivell, i per això els és de gran ajuda la primera volta a tot el circuit sense puntuar. No obstant, un cop acabada la primera volta, valoren i decideixen quin nivell volen fer les dues següents. Aquest és un moment important, ja que han de ser conscients de quines són les seves capacitats i valorar fins on poden i volen arribar. Això sí! A partir d’aquest moment ja comencen a puntuar en una targeta que se’ls dóna a la taula, i que els anirà molt bé per veure els resultats que fan i millorar-se, però en canvi no els servirà de res per comparar-se amb els altres companys, ja que en els nostres esdeveniments no hi ha classificacions.
Arribat el moment, quan la canalla ja ha donat les tres voltes al recorregut, una impressionant exhibició dels monitors allà presents els espera. Primer de tot es llueixen a la zona de troncs, on alguns d’aquests estan col·locats amb una determinada verticalitat que fa que siguin les delícies del públic. Acte seguit es desplacen a la zona de pedres on no deixen indiferent a ningú amb les seves habilitats.
En aquest punt de la matinal, és el moment més esperat del matí pels infants: el Caga Tió. El Tió de l’escola forma part de les zones, però no és un tronc qualsevol! És màgic i per això l’han alimentat durant dies. I després de donar-li forts cops de bastó (o de peu, en el nostre cas) mentre entonen la tradicional cançó, els caga una bossa de llaminadures a cada un.
Per acabar, fem recompte dels vots que han tingut durant el matí els diversos dibuixos dels nens i nenes sobre el Trial amb bicicleta. Enguany hem definit tres categories per edat. Els guanyadors han sigut: el dibuix del Martí Paín pels de 0 a 5 anys, el de l’Anselm García pels de 6 a 7 anys, i el del Marc Alibau pels de 8 a més anys. Aquests tres dibuixos seran els pòsters de les tres proves de la Copa Anoia de l’any vinent. Val a dir que la puntuació ha estat força ajustada ja que tots els dibuixos mostraven il·lusió i creativitat.
Acabada la matinal, tot l’equip humà ens disposem a recollir el material amb cares de satisfacció per la feina ben feta i per seguir impulsant aquest projecte que tant ens il·lusiona.
Des de l’Anoia Trial Academy us desitgem unes bones festes.
Font: Junta de l’Anoia Trial Academy
Fotografies: Anoia Trial Academy